“Nijinski, el primer ballarí de la companyia de ballets russos, pateix a Barcelona una tristesa que no poden minvar les admiracions. Ell prou corre i bóta i roda i salta i gira i regira, però el ballet, el verdader ballet, li va per dintre. Nijinski no vol embarcar cap a l’Amèrica, i l’empressari exigeix el compliment del contracte, dient an En Nijinski: Som al ball i hem de ballar.” Així comença una de les peces publicades a la revista satírica L’Esquella de la Torratxa a propòsit de la visita dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev a Barcelona, l’estiu de 1917. El conflicte entre Nijinski i Diàguilev venia de lluny: l’empresari havia forjat la carrera internacional del jove ballarí i coreògraf i a canvi ell havia acceptat convertir-se en el seu amant, malgrat no desitjar-lo. Diàguilev havia exercit un control quasi total sobre la vida de Nijinski fins que aquest, asfixiat per la situació, s’havia casat de manera impulsiva amb una dona hongaresa a qui amb prou feines coneixia.
Del 12 al 15 d’abril, l’artista torna a Barcelona de la mà del coreògraf John Neumeier i el ballet d’Hamburg amb una peça d’estil oníric que repassa la biografia del llegendari ballarí EL PAÍS
