Confesso que de tant en tant, en hores baixes i per recordar un temps en què tot m’anava bé, escolto L’orgue de gats, un disc gloriós de La Trinca que encreuava cançons infantils catalanes amb una lleugera sàtira antiburgesa i una mica de la cultura hippie contestatària que va prendre el país després del Maig del 68. Inclús, si t’hi fixes, s’hi aprecia algun riff de baix psicodèlic i alguna harmonia de rock progressiu. Aquella cinta amb el General Bum Bum, la Masovera, la Lluna i la Pruna es devia quedar enredada al radiocasset del Renault 6 de mon avi, però jo encara vaig per casa cantant «Allioli, allioli, xup!». Em prenen per boig, esclar.
La transgressió de l’arrel immaterial amb què inoculem la canalla és un signe d’èxit de la transmissió cultural EL PAÍS
