Vaig arribar tard a les cançons de La Fúmiga, però no tan tard com per a prendre consciència del que significa que la banda valenciana número u, la dels 150 milions de reproduccions a Spotify, la de l’himne a la Mediterrània, la del vinil més venut a tot Espanya, la dels 500 concerts en catorze anys, acabe este dimecres en Alzira, el seu poble, la seua ciutat, un camí d’emocions que desborda qualsevol xifra. Un magma de sentiments —d’alegria i felicitat, de compromís i festa, de nostàlgies i estima: de passar-ho bé cantant i ballant en valencià, en definitiva— que cap IA podrà mai mesurar.
Com va succeir amb Zoo, el grup ho deixa quan més amunt estava EL PAÍS
