A Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, Mallorca, 26 anys) li fa ràbia no poder banyar-se a la platja preferida de la família. “La meva mare i els meus padrins sempre m’expliquen que anaven a Can Picafort, prop del poble, i que allà es posaven a jugar amb moltíssim espai. Ara és impensable. A l’agost, primera línia és com anar a Port Aventura. Tot són restaurants enfocats als turistes. Per què jo no puc viure-ho com ells? Per què els mallorquins ens hem permès quedar-nos arraconats a caseta gairebé sense poder sortir ni trepitjar platja s’estiu a ca nostra?”, es pregunta l’artista quan ens trobem a mitjan juliol immersa en una gira frenètica. “Només m’he pogut banyar quatre cops a sa platja”, aclareix.
Amb els seus dos darrers àlbums, la mallorquina ha captat una essència estiuenca que viu entre l’anhel d’experiències i la nostàlgia per una illa que ja no tornarà EL PAÍS
