Després de l’estrena milanesa d’Aida, el febrer de 1872, Salvatore Farina va liquidar a la Gazzetta Musicale di Milano l’acusació de wagnerisme que perseguia la nova òpera de Giuseppe Verdi amb una imatge afortunada: agradava des de la primera nit i, per portar-nos al paradís, no obligava a passar pel purgatori. El Liceu ha invertit la fórmula. En la seva obertura de temporada, el paradís va arribar al tercer acte, a la riba del Nil, amb Anna Netrebko i una sublim ‘O patria mia’. Fins aleshores, va caldre travessar un purgatori d’interludis teatralitzats, sacrificis sense credibilitat i cantants abandonats a la seva sort en la producció de l’artista visual iraniana Shirin Neshat, procedent de l’Òpera de París.
La soprano russoaustríaca torna al teatre barceloní després de cinc anys amb l’Aida de Verdi EL PAÍS
