\u00a0L\u2019equip de Yamal i Flick entusiasma joves amb valors, inquietuds i contradiccions molt diferents de l\u2019\u00e8poca de Messi, Guardiola i el Proc\u00e9s\u00a0\u00a0<\/p>\n
Caminem pels volts del Camp Nou i, amb mig somriure, en Roc dirigeix un dit cap al lloc m\u00e9s o menys secret on la seva penya, els Almog\u00e0vers, guarden les banderes i les bengales. Per\u00f2 no em pot ensenyar el quarto ocult perqu\u00e8 t\u00e9 pressa: s\u2019ha comprom\u00e8s a fer t\u00e0pers d\u2019arr\u00f2s per un grup d\u2019amics amb qui estan d\u2019acampada a la pla\u00e7a Catalunya per reclamar el dret a l\u2019habitatge. Hi ha d\u2019haver, per tant, una relaci\u00f3 contraintu\u00eftiva entre cures i pirot\u00e8cnia; entre invertir hores de milit\u00e0ncia per millorar les condicions materials dels teus conciutadans i consagrar els caps de setmana a reunir-te amb un col\u00b7lectiu que anima el Futbol Club Barcelona cantant una versi\u00f3 del Virolai que, en comptes de \u201cguieu-nos cap al cel\u201d, fa \u201cguieu-nos cap al gol\u201d. <\/p>\n
La del futbol \u00e9s una hist\u00f2ria de contradiccions robustes i giragonses impossibles de preveure. No se suposa que les noves generacions s\u2019han despolititzat perqu\u00e8 passen el dia enganxats a les xarxes socials i als videojocs? L\u2019aura de g\u00e0ngster individualista que farmeja Lamine Yamal <\/a>no hauria de grinyolar contra els est\u00e0ndards \u00e8tics de la culerada? Per qu\u00e8 Hansi Flick, un entrenador alemany que fa les rodes de premsa en angl\u00e8s, ha enamorat el nacionalisme catal\u00e0? Si aquest estiu vam veure m\u00e9s samarretes de la selecci\u00f3 espanyola que mai a Barcelona, com pot ser que, al mateix temps, la darrera manifestaci\u00f3 de la Diada estigu\u00e9s a rebentar de joves amb la samarreta del Bar\u00e7a i a l\u2019escenari oficial s\u2019hi acab\u00e9s cremant una bandera espanyola? No hav\u00edem quedat que no es pot barrejar futbol i pol\u00edtica i que el futbol actual ja no \u00e9s res m\u00e9s que negoci i espectacle? <\/p>\n Per mirar de treure\u2019n l\u2019entrellat, en Roc em duu a Casa Pin, el bar de la travessera de les Corts on fa les pr\u00e8vies els dies de partit. A divuit anys, alt i sense ni un p\u00e8l a la barba, \u00e9s tot orgull i proselitisme d\u2019una fe antiga i juvenil alhora: vol que no em perdi cap detall de l\u2019altar amb una moreneta tunejada amb parafern\u00e0lia del Bar\u00e7a i que em prengui el meu temps per registrar les implicacions existencials del lema de la seva bufanda: \u201cSom i serem\u201d. Davant d\u2019aquesta primera persona del plural, li demano per l\u2019\u00faltima vegada que va sentir que es barrejaven esport i pol\u00edtica, i em parla de la pallissa que la Policia Nacional va clavar a un jove seguidor del Bar\u00e7a per dur una estelada al camp de l\u2019Elx el 26 d\u2019agost passat: \u201cA aquell noi no el van pegar per ser del Bar\u00e7a, sin\u00f3 per ser catal\u00e0. A tots els camps d\u2019Espanya sempre criden \u201cPuta Bar\u00e7a i puta Catalunya\u201d. \u00c9s la prova que no es pot separar el Bar\u00e7a de la identitat catalana\u201d. En Roc est\u00e0 polititzad\u00edssim i parla amb una barreja de r\u00e0bia i entusiasme perfectament \u00adjuxtaposats, com si tot fos una merda i les institucions no servissin per a res, per\u00f2 com si canviar les coses es trob\u00e9s a una manifestaci\u00f3 ge\u00adnu\u00efnament revolucion\u00e0ria de dist\u00e0ncia. Una manifestaci\u00f3 en qu\u00e8 et queda clar que ell voldria ser a primera fila onejant una bandera i disposat a aguantar els cops de qualsevol policia com el noi d\u2019Elx que, en comptes d\u2019encongir-se, va plantar cara d\u2019una manera que s\u2019ha convertit en icona de la combativitat d\u2019aquesta nova generaci\u00f3. <\/p>\n A 2026, un rum-rum no para de cr\u00e9ixer al voltant Bar\u00e7a. L\u2019equip guanya molt i est\u00e0 forjant un estil tan trepidant i reconeixible que sembla que hagi d\u2019haver-hi alguna cosa m\u00e9s. Perqu\u00e8 resulta que l\u2019\u00faltima vegada que el Bar\u00e7a va entusiasmar d\u2019aquesta manera, va coincidir amb el Proc\u00e9s. Ara b\u00e9, si en aquella \u00e8poca hi havia Josep Guardiola parlant d\u2019aixecar-se ben d\u2019hora ben d\u2019hora, els Jordis recordant a tothom que \u201cni un paper a terra\u201d, i els Amics de les Arts demanant-nos Que qu\u00e8 tenim?<\/i>, el 2026 \u00e9s un altre m\u00f3n. Quan li demano a en Roc quins vocabularis i ideologies estan canalitzant l\u2019efervesc\u00e8ncia actual, m\u2019explica que la nit del 10 de setembre passat, a la celebraci\u00f3 independentista que es fa cada any al Fossar de les Moreres, ell era al costat dels antifeixistes que es van congregar per protestar contra la pres\u00e8ncia d\u2019Alian\u00e7a Catalana. D\u2019una banda, vol reivindicar que hi havia molta m\u00e9s gent cridant \u201cBarcelona ser\u00e0 la tomba del feixisme\u201d que no pas \u201cS\u00edlvia Orriols \u00e9s la soluci\u00f3\u201d. De l\u2019altra, en Roc sap perfectament que Alian\u00e7a Catalana \u00e9s el partit que m\u00e9s creix a les enquestes i que l\u2019halo de novetat antisistema que encara emana del partit \u00e9s immensament atractiu per a una generaci\u00f3 que detesta els partits tradicionals. Per acabar d\u2019embolicar la troca, resulta que, a la grada d\u2019animaci\u00f3 del Bar\u00e7a, en Roc comparteix espai i c\u00e0ntics amb seguidors de la penya Nostra Ensenya, que al Fossar de les Moreres eren a l\u2019altra banda del cord\u00f3 policial, donant suport a S\u00edlvia Orriols: \u201cA l\u2019estadi deixem les difer\u00e8ncies pol\u00edtiques a banda perqu\u00e8 ens uneix el sentiment pel Bar\u00e7a i per Catalunya\u201d. <\/p>\n Per\u00f2 si Alian\u00e7a Catalana arrela entre els joves, veurem com una nova fornada d\u2019animadors del Bar\u00e7a que t\u00e9 com a m\u00e0xim \u00eddol un jugador musulm\u00e0 es converteix en la m\u00e9s xen\u00f2foba de la hist\u00f2ria? L\u2019historiador Carles Vi\u00f1as<\/a>, autor de Toler\u00e0ncia zero: la viol\u00e8ncia en el futbol<\/i>, explica que res d\u2019aix\u00f2 \u00e9s tan nou: els Boixos Nois van n\u00e9ixer el 1981 en un entorn de catalanisme radical d\u2019esquerres, fins que, als noranta, l\u2019entrada de grups skinhead <\/i>d\u2019extrema dreta en van despla\u00e7ar bona part dels sectors originals. Segons Vi\u00f1as, la clau de la nova generaci\u00f3 de supporters <\/i>del Bar\u00e7a que sembla que s\u2019acosten a la ret\u00f2rica racista d\u2019Alian\u00e7a \u00e9s que s\u00f3n gent menys formada pol\u00edticament en qu\u00e8 l\u2019adscripci\u00f3 ideol\u00f2gica \u00e9s m\u00e9s sup\u00e8rflua i folkl\u00f2rica: la digitalitzaci\u00f3 de la vida i la dissoluci\u00f3 de l\u2019associacionisme fa que els joves siguin molt m\u00e9s vol\u00e0tils. Per Vi\u00f1as, \u00e9s important entendre que el m\u00f3n de l\u2019animaci\u00f3 juvenil \u00e9s molt complex i no s\u2019ha de criminalitzar per defecte, perqu\u00e8 ideologies perilloses conviuen amb la necessitat de rituals socials que poden forjar lla\u00e7os de solidaritat i consci\u00e8ncia pol\u00edtica. Dit aix\u00f2, molts comentaristes han remarcat com Orriols emet molt poques opinions sobre el Bar\u00e7a perqu\u00e8, justament, la pol\u00edtica seria perfectament conscient que el futbol en general, i aquest equip en particular, s\u00f3n una prova manifesta que la integraci\u00f3 d\u2019altres \u00e8tnies i religions a la catalanitat no nom\u00e9s \u00e9s possible, sin\u00f3 que multiplica el valor del col\u00b7lectiu. El mateix esport que fomenta un gaudi amb formes d\u2019identitat tancades demostra que obrir-se i reconciliar les difer\u00e8ncies \u00e9s igual o m\u00e9s apassionant. <\/p>\n Naturalment, no nom\u00e9s tots els joves no estan tan polititzats, sin\u00f3 que molts troben que tanta pol\u00edtica espatlla el futbol. El Leo, el Joan i el Mario, que queden amb mi a un bar de travessera les Corts on fan les pr\u00e8vies, per\u00f2 sense Morenetes tunejades ni bengales, han celebrat els divuit anys acabats de fer amb el seu primer despla\u00e7ament amb el club al camp del Llevant. I la cosa els va xocar. \u201cQue hi hagi m\u00e9s animaci\u00f3 est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 els m\u00e9s radicals s\u2019apropien de l\u2019ambient i ni tan sols pots mirar i gaudir del partit des del seient\u201d. Resulta que, durant els despla\u00e7aments, els ultres que tenen prohibit l\u2019acc\u00e9s al Camp Nou aprofiten les zones d\u2019animaci\u00f3 habilitades i una certa laxitud amb la seguretat per apropiar-se dels espais i inundar el grup amb mala maror i viol\u00e8ncia, des de crits nazis fins a un consum desafiant de tota mena de subst\u00e0ncies. Per al trio d\u2019amics tot aix\u00f2 \u00e9s cosa de gent per a qui el futbol \u00e9s una excusa, i la forma correcta d\u2019animar el Bar\u00e7a hauria de consistir a trobar un punt mitj\u00e0: ni la fredor tribunera, ni el hooliganisme desfermat. \u201cPer\u00f2 llavors no repetireu despla\u00e7ament?\u201d \u201cEn realitat, s\u00ed, va estar guapo\u201d. <\/p>\n Ara b\u00e9, que en orientaci\u00f3 i intensitat de la pol\u00edtica no hi hagi consens, no vol dir que la jovenalla barcelonista no estigui absolutament d\u2019acord en certs aspectes. En positiu, hi ha un amor incondicional per aquest equip i la sensaci\u00f3 que, despr\u00e9s d\u2019una certa travessia pel desert (el jugador que havia de ser el puntal del Bar\u00e7a 2021-2022 era Memphis Depay), l\u2019esclat i consolidaci\u00f3 d\u2019un Bar\u00e7a al voltant de Raphi\u00adnha, Lamine Yamal, Pedri i companyia ha canviat el car\u00e0cter i la din\u00e0mica de l\u2019equip. La paraula que m\u00e9s es repeteixen per definir aquesta generaci\u00f3 \u00e9s \u201cdesacomplexats\u201d, i l\u2019expressi\u00f3 que els fa brillar els ulls \u00e9s que aquests jugadors \u201ces trenquen la cara per l\u2019escut\u201d. Com quadra aquest gir cap a una \u00e8tica del futbol m\u00e9s aspra i militaritzada amb l\u2019auge d\u2019un Bar\u00e7a femen\u00ed que tamb\u00e9 ha marcat aquesta generaci\u00f3, per\u00f2 justament per demostrar que una animaci\u00f3 m\u00e9s positiva i familiar \u00e9s possibe? La periodista Andrea Gin\u00e9s, que fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada que segueix el femen\u00ed, m\u2019explica que aquest canvi de car\u00e0cter en l\u2019afici\u00f3 \u00e9s tan real com perfectament compatible amb la idiosincr\u00e0sia del Bar\u00e7a femen\u00ed, que han transcendit les rivalitats amb els altres equips gr\u00e0cies a l\u2019aposta pionera per millorar les condicions de les jugadores, i que converteix aquesta admiraci\u00f3 en un curtcircuit del costat fosc del futbol tradicional. El barcelonista cont\u00e9 multituds i pot buscar una cosa al Johan Cruyff i la contr\u00e0ria al Camp Nou. <\/p>\n \u200b\u200bEn negatiu, els joves es queixen que, en un moment on els seus \u00eddols s\u00f3n excepcionalment joves i hi ha m\u00e9s possibilitats d\u2019identificar-s\u2019hi, els \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil que mai veure\u2019ls al camp. Aqu\u00ed el sintagma que es repeteix m\u00e9s sovint \u00e9s \u201cputos guiris\u201d, i els ulls s\u2019enfosqueixen com els d\u2019un veter\u00e0 del Vietnam quan parlen de l\u2019Estadi Ol\u00edmpic, un indret que, m\u00e9s enll\u00e0 de la male\u00efda pista ol\u00edmpica que separa les grades de la gespa, ha quedat en la mem\u00f2ria com un exemple de la mercantilitzaci\u00f3 inexorable del Bar\u00e7a. Per als Bar\u00e7a-Madrid que es van jugar a l\u2019Ol\u00edmpic, una entrada ordin\u00e0ria oficial costava entre 174 i 399 euros, aproximadament una cinquena part del salari m\u00ednim mensual (la VIP pujava a 725 \u20ac i la VIP Premium comen\u00e7ava a 1.523). Malgrat que el Bar\u00e7a mant\u00e9 els abonaments m\u00e9s barats que cap club del seu nivell i continua sent l\u2019\u00fanic d\u2019aquest rang que \u00e9s propietat dels seus socis, els socis i afi\u00adcionats catalans senten que el club cada cop s\u2019allunya m\u00e9s. Fa dos anys el periodista Joan Sol\u00e9 va crear \u2018Cultura a la grada\u2019, una iniciativa vinculada al ressorgiment de la grada d\u2019animaci\u00f3 que, significativament, es defineix com \u200b\u201cla defensa d\u2019una forma de viure el Bar\u00e7a allunyada del futbol modern\u201d. <\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/imagenes.elpais.com\/resizer\/v2\/WS2ZVCSORFH6NG3SXLCOSAM2OE.JPG?auth=9810f692fd1d54f368e96d4481e1a637f90a20c49065e4421ab30178ef2acaa2&width=414\")
![\"\"](\"https:\/\/imagenes.elpais.com\/resizer\/v2\/T3TKST2PJBBAXDWSINT23P7DDM.JPG?auth=f65c3333bce74f10eccf1b06964833630a54ca9922762c20bcdff3393c046236&width=414\")
![\"\"](\"https:\/\/imagenes.elpais.com\/resizer\/v2\/E5HX7IZILFBBXCOVSONEENOR6I.JPG?auth=72c86d685ea0902ed31076e3625af524ae2133c013d8bbd4d9a2aa3d2074f499&width=414\")