\u00a0El poemari \u2018Sala Augusta seguit de Llengua materna\u2019 mostra una orgullosa faixa de cinc l\u00ednies gr\u00e0cies a una acumulaci\u00f3 ins\u00f2lita de reconeixements\u00a0\u00a0<\/p>\n G\u00e9nero de opini\u00f3n que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n El poemari \u2018Sala Augusta seguit de Llengua materna\u2019 mostra orgull\u00f3s una merescuda faixa de cinc l\u00ednies gr\u00e0cies a una acumulaci\u00f3 ins\u00f2lita de reconeixements<\/p>\n<\/div>\n A Mallorca gaireb\u00e9 no hi va haver Guerra Civil, v\u00e0rem aprendre de nens, nom\u00e9s una batalla curta per devers Porto Cristo. Amb el temps, v\u00e0rem descobrir que Mallorca, potser amb poca batalla, va ser escenari d\u2019una repressi\u00f3 ferotge. La \u201cbatalla curta\u201d va ser el desembarcament republic\u00e0 del capit\u00e0 Bayo, la cr\u00f2nica can\u00f2nica del qual va escriure Josep Massot a El desembarcament de Bayo a Mallorca: agost-setembre de 1936<\/i>, un llibre reeditat fa no res (Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat). La repressi\u00f3 ferotge t\u00e9 el seu relat primerenc i m\u00e9s fam\u00f3s en Els grans cementeris sota la lluna, tamb\u00e9 acabat de reeditar<\/i> (Nova Editorial Moll), del franc\u00e8s George Bernanos, un cat\u00f2lic conservador que no va poder suportar en silenci tanta carnisseria. I acabem el tr\u00edptic de novetats editorials sobre la q\u00fcesti\u00f3 amb La isla brutalizada<\/i>, de l\u2019historiador Joan Maria Thom\u00e0s, que retrata un escenari que ja descriu el t\u00edtol a partir de la hist\u00f2ria familiar pr\u00f2pia (Documenta Balear).<\/p>\n Per\u00f2 som aqu\u00ed per parlar de poesia, perqu\u00e8 podr\u00edem dir que Sebasti\u00e0 Alzamora il\u00b7lustra coses d\u2019aquestes amb el vers. \u00c9s bo recordar que la poesia tamb\u00e9 pot parlar de fets hist\u00f2rics. Aix\u00f2, per si mateix, no la fa m\u00e9s bona ni m\u00e9s dolenta, per\u00f2 Sala Augusta seguit de Llengua materna<\/i>, de Sebasti\u00e0 Alzamora, t\u00e9 ben consolidat el reconeixement com a llibre de bona poesia gr\u00e0cies a una acumulaci\u00f3 ins\u00f2lita de premis. El desembre de 2025 va ser seleccionat com un dels llibres de l\u2019any en aquest suplement<\/a>. A la primavera guanyava la triple corona dels premis a llibres de versos publicats: Serra d\u2019Or, Cavall Verd i Premi de la Cr\u00edtica. I aquesta tardor se n\u2019hi han afegit dos m\u00e9s, cadascun amb el seu plus: el Premio Nacional, que \u00e9s d\u2019\u00e0mbit estatal<\/a>, i el Lletra d\u2019Or, que reconeix el millor llibre de l\u2019any, sense especificaci\u00f3 de g\u00e8nere. Ara el recull mostra, orgull\u00f3s, una merescuda i gruixuda faixa de cinc l\u00ednies.<\/p>\n La primera pe\u00e7a del llibre, Sala Augusta<\/i>, pren el t\u00edtol d\u2019una sala de cine de Palma, potser la m\u00e9s veterana encara en actiu, que era un magatzem de fusta i que durant la guerra va esdevenir una pres\u00f3 en qu\u00e8 ciutadans no adeptes vivien amuntegats i d\u2019on sovint sortien nom\u00e9s per ser afusellats. El poema t\u00e9 una estructura subjacent en forma de llista de v\u00edctimes. Una de les seccions funciona amb el ritornello <\/i>dels \u201cRecordeu-vos de\u201d i \u201cNo us oblideu de\u201d, dif\u00fas i poc martellejant, que dona al conjunt un to de lletania c\u00edvica. A alguns lectors de poe\u00adsia els pot haver recordat Memo\u00adrial<\/i>, aquell bell llibre de la poeta brit\u00e0nica Alice Oswald que fa desfilar durant m\u00e9s de 1.500 versos els caiguts m\u00e9s rec\u00f2ndits de la Il\u00eda\u00adda<\/i>. A aquest ressenyador li va venir al cap una visita de poc temps abans al memorial de Srebrenica, amb els seus 8.372 noms de v\u00edctimes del genocidi inscrits en negre sobre pedra blanca. Sala Augusta <\/i>\u00e9s ben diferent de tot aix\u00f2, per\u00f2 parteix d\u2019un mateix efecte: l\u2019aclaparament que ve de l\u2019acumulaci\u00f3 de noms, mirall coral de l\u2019horror i la maldat.<\/p>\n Aquest memorial l\u00e8xic fonamenta el seu m\u00e8rit en una treballada aparen\u00e7a de manca d\u2019artifici. En realitat, el poema, sobre una base de versos que semblen pura oralitat passada al paper, incorpora elements tan diversos com invocacions amb to de ret\u00f2rica arcaica (\u201cOh nit interminable\u2026\u201d), fragments de tarann\u00e0 sapiencial (\u201cLa debilitat \u00e9s fecunda la for\u00e7a \u00e9s f\u00fatil\u201d), citacions liter\u00e0ries (Rossell\u00f3-P\u00f2rcel i la Sibil\u00b7la: els pr\u00e9stecs evidents poden resultar els m\u00e9s efectius) i els tocs m\u00e9s enigm\u00e0tics d\u2019algunes imatges d\u2019arrel irracional, com la del final amb l\u2019estol d\u2019estornells. Res no des\u00adentona, com en un quadre que unifica un cert desordre gr\u00e0cies a una tonalitat crom\u00e0tica dominant. \u00c9s una provatura m\u00e9s arriscada del que sembla a primera vista i que resulta (els guardons ho certifiquen) reeixida.<\/p>\n La segona pe\u00e7a del llibre, Llengua materna<\/i>, \u00e9s prou diferent de la primera com per exigir al llibre un t\u00edtol bimembre, de d\u00edptic, per\u00f2 alhora prou semblant com per crear un conjunt d\u2019aire unitari. Amb una textura l\u00edrica semblant a la que he descrit per a Sala Augusta<\/i>, Alzamora recorda sa mare, que va morir (el poema no ho diu, per\u00f2 l\u2019autor ho ha explicat en presentacions i entrevistes) durant el gran trasbals col\u00b7lectiu (i personal per a molta gent) que va ser la covid. S\u00f3n uns fotogrames en blanc i negre d\u2019una mare i un fill en un poble de Mallorca de fa mig segle, amb l\u2019emotivitat intensa que poden donar la contenci\u00f3 i una elusivitat ben administrada. Tot plegat mereix la celebraci\u00f3: pels premis, \u00e9s clar, per\u00f2 sobretot pels versos human\u00edssims.<\/p>\n Sebasti\u00e0 Alzamora\u00a0![\"\"](\"https:\/\/imagenes.elpais.com\/resizer\/v2\/ABKKJ6H575HZ3FN4XCFWNCJV4U.JPG?auth=2875a46086aea86060b70aec9a5354b838b020b3cabff79464cd4b708570fb02&width=414\")
![\"\"](\"https:\/\/imagenes.elpais.com\/resizer\/v2\/SJA2JV3X7NEVNKPMQ5ZXOKTI44.JPG?auth=df7c1577ba7da6540074096d03063ff8a9ea88f79c4fa8db59db6f2eb8c7929a&width=414\")
<\/figure>\nSala Augusta seguit de Llengua materna<\/h2>\n
Proa
72 p\u00e0gines. 16,90 euros<\/p>\n<\/div>\n<\/section>\n<\/div>\n<\/div>\n